QUÈ ENTENEM PER INFANT?

La perspectiva tradicionalista, ens defineix l'infant com un individu que no pot realitzar coses per si mateix, un ser dèbil i incapaç de raonar. Per aquest motiu depèn exclusivament de nosaltres i els hem de protegir i mantenir. Amb aquesta definició, estem directament privant de drets als infants.

A classe hem analitzat aquest concepte, primer amb un treball cooperatiu 1-2-4 on hem analitzat diferents imatges i seguidament hem analitzat dos articles.

En el primer article hem vist un altre tipus de perspectiva de l'infant segons les autores Loris Malaguzzi i Carla Rinaldi. Aquestes autores fan una crítica a la perspectiva tradicionalista que he comentat abans i defensen una visió de l'infant com una persona capaç de realitzar i que ha de tenir el dret a realitzar. Ens diuen que hem d'aprofitar la curiositat; desenvolupar-la, treballar-la i aprofitar-la. Hem de atendre'ns als seus gustos i sobretot aprendre a escoltar-los.

El segon article és de l'autor Gianfranco Zavalloni, on ens ofereix els drets dels infants des de el punt de vista d'un corrent naturalista. Defensa el dret dels nens per experimentar, treballar els sentits i el contacte amb l'entorn i la naturalesa. Personalment, estic d'acord, ja que jo considero el meu pensament de caire naturalista i una de les coses per les quals don gràcies als meus pares és; haver-me dut a pescar, navegar, a bussejar, d'excursió, a cercar bolets... Són els records més macos que tinc de la meva infància.

Finalment, vàrem realitzar un padlet on per parelles exposàvem la nostra nova visió de l'infant. Per una tutoria del TFG no vaig poder assistir a classe aquell dia, però a continuació exposaré el meu concepte d'infant.

Per mi l'infant és un individu que ha d'experimentar per comprendre, entendre i aprendre. Han de jugar, córrer, caure, aixecar-se... Avui dia es tendeix a sobreprotegir els infants i no els deixem entrar en contacte i aprendre mitjançant l'assaig-error. Crec que és molt important contemplar l'error com un aspecte positiu en l'aprenentatge. També hem d'anar amb compte en entendre malament i deixar que els nens facin el que vulguin sense cap mena de guia o plantejament previ. Està clar que hem de partir de les seves curiositats i treballar damunt les seves motivacions, però això, no significa que si a un nen li agraden els cotxes, li donem cotxes i ja està. Hem de saber programar i dissenyar activitats que puguin treballar els objectius que nosaltres vulguem des d'un tema que els motivi. Per tant, la funció més important del docent és saber desenvolupar aquests entorns i fer de guia, canviant així també la perspectiva tradicional del mestre que ell parla i els altres escolten i aprenen. Ara el mestre és el que crea incògnites als nens i ells investiguen, experimenten i finalment transmeten el que han après i el mestre escolta i els guia.