Crec que la llei educativa
tendeix a etiquetar als alumnes segons les seves dificultats sense tenir en
compte les seves potencialitats. Està clar que és important conèixer les
dificultats que presenta un nin, però no hem de centrar lel nostre suport unicament
a donar respostes a elles.
A classe em observat les diferents nomenclatures que haurem de conèixer i fer servir el dia que siguem mestres de suport.
Aquestes són les
classificacions:
NEE (“Necessitats
educatives especials”):
– RM: Retard Maduratiu
(nins que tenen un desenvolupament maduratiu lleugerament
que la majoria dels
infants). Aquest no està motivat per cap trastorn específic.
– TEA: Trastorn Espectre
Autista.
– TEG: Trastorn Emocional
Greu.
– TGC: Trastorn Greu de
Conducta.
– Discapacitat psíquica,
def. Sensoral, visual, motor, auditiu.
DEA (“Dificultats
específiques d'aprenentatge):
– TGL: Trastorn Greu del Llenguatge.
– TDA (H): Trastorn
Dèficit d'Atenció (Hiperactivitat).
– TA: Trastorn
d'Aprenentatge (dislèxia, discalcúlia).
AC (“Altes capacitats”):NO vol dir infants amb
talent acadèmic. Condicions a tenir en compte a l'hora de diagnosticar:
1. Alt rendiment acadèmic.
2. Alta implicació en la
tasca.
3. Alt nivell de
creativitat.
CP (“Condicions familiars,
salut i personals”):
Hi ha d'haver un
desfasament curricular de 2 cursos o més.
IT (“Incorporació
tardana):
Com a màxim dos cursos
acadèmics per a poder accedir al coneixement de les dues llengües i, per
tant, no tenen per què tenir una adaptació significativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario