COM HEM D'ESTRUCTURAR L'AULA?

Per la meva experiència a les pràctiques, crec que és un aspecte que no es té gaire en compte a moltes aules, però té unes repercussions enormes en el procés d'aprenentatge dels nens. Per explicar aquest tema, va venir Albert Riquelme. Va ser el meu professor d'educació inclusiva i actualment segueix exercint com a docent. Ens va explicar que per ell, la millor manera d'organitzar els nostres alumnes és mitjançant grups cooperatius o equips de treball. Estic 100x100 d'acord amb ell, ja que a les meves pràctiques he pogut observar els resultats d'organitzar l'aula d'aquesta manera.

 A continuació explicaré la meva experiència i finalment comentaré els aspectes a tenir en compte.

Durant tota la meva estada en el centre, he pogut observar 3 maneres d’organitzar els alumnes.

 La primera, l’aula estava distribuïda en  5 grups: 2 grups de 6 persones, 2 de 5 i 1 de 4.

Al principi, quan no coneixíem  als alumnes (la meva tutora tampoc, ja que va estar de baixa el primer més i només duia uns dies amb el grup)  de manera més individualitzada, ens va agradar l’organització que hi havia. Em va agradar, ja que les agrupacions permeten desenvolupar el treball cooperatiu i l’autonomia dels alumnes. Però un cop passat el temps quan varem  anar coneixent els alumnes, ens varem adonar que els grups estaven distribuïts d’una manera tradicional i poc inclusiva. Era poc inclusiva perquè el grup de més a prop de la taula del professor estava tot format pels alumnes que tenien les majors dificultats d’aprenentatge. Aquest fet propiciava a que sorgissin etiquetes i que aquest grup els costés treballar de forma cooperativa. Un altre aspecte que vaig poder observar és que en un grup es trobaven 2 alumnes amb personalitats “alfas” i es creaven conflictes i problemes a l’hora de treballar. A partir d’aquí, vaig comentar la meva opinió amb la tutora, que va coincidir amb la meva.

 Aquí va començar la segona manera d’organitzar l’alumnat. Vàrem anar fent proves, seguint amb la mateixa estructura però creant grups més heterogenis. Els primers dies estàvem una mica amainats, però crec que després d’un parell de dies vàrem arribar a una distribució adequada i els resultats es varen notar, feien més feina. Vàrem seguir amb aquest tipus d’organització fins que varen arribar 2 nins (estaven en el seu país  d’origen) a l’aula. Això ens va descol·locar una mica perquè eren dos nens amb personalitats fortes, que varen despertar la personalitat d’un nen que ja teníem.

 Vàrem veure que no podien estar dins un mateix grup, així que, la meva tutora va tenir una idea que em va agradar. Va decidir que els 5 nens de classe escollissin el grup de feina que volien . Tot i això, els condicionàvem si vèiem que una elecció no era la més idònia.  A més, havien d’inventar-se un nom pel grup i distribuir les tasques de cada membre (coordinador, material, secretari i neteja). D’aquí varen sortir els “Maxuquis”, “Lestus”, “Futis”, “Conjuritis” i “Induris”. Després varen firmar tots l’acord del grup pel nom i la designació de tasques i els vàrem fer una foto de grup, que estan penjades a la paret junt el contracte. Aquesta és la tercera manera d'organització que vaig observar. 

Per concloure, vull destacar els aspectes més importants per organitzar els grups de treball i treballar cooperativament: