Aquí tenim l'horari que tenia la meva tutora de pràctiques. En els espais on veiem la lletra (F) vol dir que el suport es fa fora de l'aula. Per tant es fan 4 sessions fora de l'aula a la setmana i la resta dins. He de dir que és molt complicat coordinar-se amb els tutors que no valoren la teva feina i simplement volen que t'emportis el nen que els molesta fora. Tot i així quasi sempre es fa el suport dins l'aula. Com podem veure, hi ha típex i anotacions a llapis, això es deu, com he pogut observar, a què és molt difícil organitzar l'horari, ja que en el cas de la meva tutora, molts dels nens tenen suports externs al centre i molts pics canvien i tu has d'adaptar l'horari constantment. Una cosa que m'ha agradat molt és que dins una hora lectiva hi hagi cada dijous una reunió de l'equip de suport. Això és perquè l'equip directiu està molt involucrat amb l'equip de suport i això es nota.
Com a conclusió he de dir que és difícil organitzar tot l'horari i depèn molt de la relació amb els mestres tutors. Així que aquest és bastant flexible.
Per conèixer i comprendre el funcionament d'una aula UEECO, va venir en Tòfol Perelló, mestre de suport de l'aula UEECO que es troba a l'IES Port Alcúdia. Va ser una ponència molt interessant perquè personalment no coneixia el seu funcionament i, a l'assignatura d'Inclusiva ens varen dir que no eren gaire inclusives. Però crec que el meu punt de vista ha canviat una mica, ja que, a part de veure tots els tallers i activitats que realitzen, he pogut observar de primera mà una aula UEECO en el meu centre de pràctiques CEIP Son Pisà. Hauríem d'aconseguir que no hi hagués aules UEECO però hi ha casos, sobretot els nens amb TEA greus que dificulta molt. A més, per exemple en el centre treballen exclusivament amb llibre de text i encara ho dificulta més, en canvi a l'aula UEECO, duen a terme una metodologia més manipulativa i engrescadora. Per tant, vull dir que sí que estic a favor, però han de servir com un pont per aconseguir arribar a l'aula ordinària. A continuació, veurem la legislació que les regula i l'exemple que ens va posar en Tòfol de la seva aula UEECO, per si el dia de demà em toca fer feina a una aula UEECO tenir una referència.
DEFINICIÓ / LEGISLACIÓ UEECO: Unitat Educativa Específica en Centre Ordinari (tant d'infantil, com de primària com de secundària), és una modalitat d'escolarització destinada a aquells alumnes que presenten necessitats educatives especials associades a discapacitat psíquica moderada (amb o sense trastorn de personalitat), a trastorns greus del desenvolupament, a discapacitat motriu severa, o a plurideficiències que necessiten suports molt individualitzats i específics així com adaptacions curriculars significatives en pràcticament totes les àrees curriculars i estratègies educatives molt diferenciades de la resta d'alumnes.
ASCE (Aula Substitutòria de Centre Específic): LOGSE 1990 – Concepte n.e.e., RD 1995 – Ordenació d'educació d'alumnes amb n.e.e. Curs 1997-1998 es posen en marxa les primeres aules ASCE
UECP (Unitat Educativa amb Currículum Propi): LOE 2006 – Ordre de 2009 Creació i funcionament de les UECP
UEECO(Unitat Educativa Específica en Centre Ordinari): LOE 2006 – Ordre de 2011 Regulació de l'atenció a la diversitat i orientació educativa
Aquestes aules sorgeixen arrel de la LOGSE (1990) amb el nom de ASCE (Aula Substitutòria de Centre Específic), obrint les primeres unitats en 1997. En el 2009 amb el canvi de llei educativa (LOE 2006) li donaren el nom de UECP (Unitat Educativa amb Currículum Propi) i des de 2011 se denominen aules UEECO.
RECURSOS MATERIALS Segons la normativa, les aules UEECO han d'estar dotades amb tot aquell material necessari per desenvolupar les capacitats dels seus alumnes. A més cada aula UEECO rep una dotació econòmica específica que cada centre distribueix segons les seves necessitats (diferents tallers, prioritats de cada moment, ...).
RECURSOS HUMANS La dotació bàsica d'una aula UEECO és d'un/a mestre/a d'educació especial o de pedagogia terapèutica (PT) i un/a auxiliar tècnic educatiu (ATE). Amb aquesta dotació el nombre d'alumnes no pot superar els 7, aquest nombre pot disminuir segons les característiques dels alumnes (autisme, trastorn de la personalitat o discapacitat motriu). Si les necessitats educatives de l'alumnat ho requereixen, es podrà disposar també d'un/a mestre/a d'audició i llenguatge (AL) i/o d'un/a fisioterapeuta. A més, si el centre on s'ubica l'aula no disposa d'orientador/a, l'EOEP del sector hi acudirà setmanalment.
ORGANITZACIÓ A l'etapa d'Educació Infantil és molt excepcional trobar una aula UEECO. A l'etapa d'Educació Primària, acull alumnes de 6 als 12 anys que es pot allargar fins als 14 anys. A l'etapa d'Educació Secundària, acull alumnes de 12 als 16 anys que es pot allargar fins als 18 anys (nosaltres teníem entès que era fins als 21 anys). A partir dels 16 anys, els alumnes poden accedir als Programes de Formació per a la Transició a la Vida Adulta destinats als alumnes amb necessitats educatives especials o també a la Formació Professional Bàsica (antics PQPI, programes de qualificació professional inicial) en la modalitat de taller específic.
CURRÍCULUM I FINALITAT El referent del currículum són les competències bàsiques d'Infantil, Primària i Secundària. A partir d'aquí s'han d'elaborar les adaptacions curriculars individuals amb les ajudes i suports necessaris i aquestes adaptacions han de quedar en l'expedient de l'alumne. S'ha de prioritzar el desenvolupament de l'autonomia, de la comunicació i de la socialització per tal de facilitar una interacció personal i adaptació a l'entorn sociolaboral. Els recursos materials i humans s'han d'utilitzar en funció de les necessitats de cada alumne respectant el ritme de cadascú. L'avaluació s'ha de fer de la manera més normalitzada possible, donant la màxima informació possible a les famílies. La finalitat d'aquestes aules és garantir el desenvolupament màxim de les capacitats que té cada alumne a nivell individual. El currículum no ve marcat per llei, ja que cada alumne/a té unes necessitats pròpies que determinen el seu propi currículum, és a dir el currículum es dissenya segons les possibilitats de cada usuari. Dins la paraula currículum incluïm tant els aspectes més formals de l'ensenyança (llegir, escriure, càlcul, coneixement del medi, educació plàstica, educació física, ...) com els aspectes més socials i emocionals (higiene i salut, autonomia, imatge personal, educació emocional, ...). Tot això encaminat a poder dur una vida el més autònoma i activa possible en el seu entorn, sempre depenent de les característiques de cada un. EXEMPLE IES PORT ALCÚDIA
Què Treballen?
1. Lectoescriptura 2. Matemàtiques 3. Coneixement del Medi 4. Cuina 5. Artesania 6. Jardineria 7. Salut e higiene 8. Educació Emocional 9. Informàtica 10. Educació Vial 11. Jocs
Alguns exemples de les tasques que realitzam a cada taller: · Matemàtiques: operacions bàsiques dirigides a la resolució de problemes de la vida quotidiana, mesures, hores, calendari, euros, ...
Lectoescriptura: Expressió i comprensió oral i escrita.
Coneixement del Medi: Coneixement del propi cos i de l'entorn més proper.
Cuina: Aprendre a preparar un plat seguint totes les passes: què necessitam, quantitats, on ho compram, com es prepara, elaboració i degustació.
Artesania: Diferents manualitats encaminades a millorar les destreses motrius fines i gruixades, afavorir la creativitat i originalitat en les seves feines, i si és possible utilitzar materials reciclats.
Jardineria: Seguir totes les passes del cicle vital de les plantes: preparar la terra, sembra, trasplant, creixement, reg, fruits, recollida, ...
Salut e higiene: aprendre hàbits bàsics sobre salut (higiene personal, alimentació saludable, activitat física, tasques de casa, ...)
Educació Emocional: Reconèixer i expressar sentiments bàsics, conèixer-se a sí mateixos i acceptar-se tal com són, empatia, ...
Jocs: relacions interpersonals a través del joc, respectar les normes, aprendre a perdre, ... AVALUACIÓ L'avaluació, al igual que el currículum, no està establert per normativa. L'únic que se'ns demana és que el tutor ha d'informar a la família del progrés de l'alumne en els mateixos períodes que la resta d'alumnes del centre. Com a qualsevol alumne matriculat en un centre educatiu, la Conselleria té una eina anomenada GESTIB on s'hi guarden les avaluacions que es van fent. En el cas dels alumnes de l'aula UEECO, el GESTIB els avalua com a alumnes d'Educació Especial Bàsica, però a l'apartat d'informes o notes només podem avaluar tres ítems: · Comunicació i Llenguatge · Identitat i Autonomia Personal · Medi Físic i Social I l'únic que avalues és si "Progressa" o si "Es manté".
És lo únic oficial que les consta als alumnes i que per tant és molt poca cosa per presentar el progrés de cada alumne als pares.
Per això, nosaltres des de fa uns anys el que feim és complementar l'avaluació del GESTIB amb un informe personal de cada alumne on posam el que hem treballat a cada taller, la valoració de l'alumne a cada taller i després una valoració global de l'alumne. Molt més complet i profitós per als pares. A més enguany hem posat en marxa un grup de treball de les diferents aules UEECO que hi ha en els centres públics de Mallorca per tal d'elaborar un model únic d'informe d'avaluació i posteriorment presentar-lo a conselleria perquè ho incorpori al GESTIB i sigui més útil per als professionals i per a les famílies.
Primer de tot començaré fent una descripció dels alumnes i posteriorment
parlaré de les activitats que vaig dur a terme amb ells.
El nen
que presenta problemes emocional i de conducta, és un dels que més he
aprés. Aquest nen a nivell cognitiu no presenta cap dificultat, però
té molts problemes emocionals i de conducta, que dificulten l'assoliment dels
continguts i objectius curriculars. Te canvis d’humor molt severs i sobtats. La
meva tutora i jo pensem fermament que es deuen a la situació familiar. Aquest
nen a segon de primària ja venia i s’anava sol de l’escola. També
havia de preparar el menjar i demés afers domèstics... No es tenen indicis
concloents, però es pensa que la mare es dedica a la prostitució de carrer i el
nen es fruit d’un embaràs no desitjat. Per aquest motiu, creiem que rep
rebuig per part de la mare. El seu pare té una ordre de allunyament
per maltractament cap a la dona. Actualment es troba a Londres. Com
podem veure, aquest nen té una situació familiar molt greu i desestructurada.
Al
principi de la meva arribada al centre, l’alumne em rebutjava i em faltava el
respecte. Tot això es deu a que té repulsió cap a la figura masculina,
segurament a causa de la seva experiència amb els seu pare. A causa de que em
vaig adonar que a casa seva només menjava un cop al dia (no berenava a
casa i pocs pics portava berenar a l’escola), vaig decidir portar un entrepà de
més per donar-li a ell. També va haver un seguit de problemes de pati, i com el
centre tenia una etiqueta negativa cap a ell, jo l’escoltava. Havia cops que el
nen tenia la raó i jo em posava del seu costat. D’aquesta manera el nen va
deixar de tenir rebuig cap a mi i varem començar a tenir una relació més
propera. Així doncs, a la part final de les practiques la situació va millorar
moltíssim i resultava molt més senzill treballar amb ell.
El darrer
cas, del que parlaré, és el del nen que posseeix majors dificultats. És amb el
nen que més he treballat i he intervingut, juntament amb el cas anterior. Està
en procés de diagnòstic de TDAH, té un nivell d’autonomia quasi nul(per
condicions familiars), està diagnosticat amb un trastorn pragmàtic del
llenguatge i té problemes a l’hora de relacionar-se amb els demés.
La meva
tutora quan va conèixer que estava fent la menció de suport, em va demanar
ajuda i si podria intervenir amb ell.
La meva intervenció:
Primer de
tot he de dir que vaig començar en un nivell d'inclusió quasi nul (intervenia directament només amb el nen amb dificultats) i a poc a poc
la meva tutora em va permetre desenvolupar un rol més inclusiu on preparavem
activitats per a tots. Ara explicaré l'exemple.
Per
treballar la integració, em va ajudar molt treballar amb l’alumne que tenia
trastorns emocionals. L’altre alumne, tenia un rol dominant dins el grup i
mitjançant el seu gust per la música els varem ajuntar dins un grup cooperatiu.
Un dia, vaig posar una cançó de blues
a la pissarra digital, per treballar el ritme i la rima i els hi va encantar.
Així que em va venir la idea de fer una cançó i com s’apropava el Nadal, fer un
blues de Nadal. Ells es varen motivar de seguida, així que el dia següent vaig
portar la meva harmònica i jo els hi anava fent el ritme mentre ells, per grups
pensaven la lletra de la cançó. Cada grup s’encarregaria de fer una lletra i
després, mitjançant votació estriaríem quina lletra faríem. D’aquesta manera
estàvem treballant els continguts curriculars d’una manera oberta i divertida
per ells.Estava segur que el grup on es
trobaven els dos alumnes amb necessitats seria el que guanyaria, perquè
l'alumne que presentava majors dificultats, ens va sorprendre a tots i va
agafar el lideratge i va realitzar la millor lletra. Els companys, li varen atorgar
el mèrit i va ser molt bonic veure com tota la classe l'ovacionava.
Definitivament es va integrar dins el grup. He de dir que ens va quedar una
cançó molt original i divertida, així que, varem anar a l’aula de l’altre tercer i els hi
varem cantar. Els va encantar, i veure la seva mirada, crec que ha estat la
experiència més maca de les pràctiques. Vist el resultat, la meva tutora va
demanar permís al director per poder tocar-la el dia de Nadal i així ho varem
fer.
Durant el darrer període de pràctiques, on estava cursant les pràctiques de menció, em va cridar molt el cas d'un alumne amb TEA. La meva tutora del centre em va explicar, la intervenció que varen fer i l'evolució d'aquest alumne. Quan va començar a 3 anys no es comunicava amb ningú ni establia cap vincle visual ni emocional amb ningú. A les hores varen dur a terme una metodologia que em va cridar molt l'atenció i que va donar uns resultats espectaculars, ja que avui dia l'alumne sí que estableix vincles afectius i es pot relacionar amb els altres. Per aquest motiu vull compartir aquesta metodologia per tenir un recurs pel dia de demà.
Aquesta metodologia es basa en la imitació. Aquí trobem la bibliografia d'on es va extreure: Laura GroferKlinger, GeraldineDawson (2007)."FacilitatingEarly Social AndCommunicativeDevelopmentinChildrenwithAutism".23/09/2008,de Facultad de Formación de ProfesoradoyEducación, Dpto. Psicología Evolutiva y de la Educación, UniversidadAutónoma de Madrid Sitio web:https://www.uam.es/personal_pdi/psicologia/agonzale/2007/TRD/Artic/GroffEstratInteSocial.htm
La intervenció es fa a dos nivells:
Nivell 1: Facilitar l'atenció a les persones, la contingència social i la toma de torns. En aquest primer nivell es vol aconseguir sobretot contacte visual.
Nivell 2: Imitació i habilitats d'atenció conjunta. En aquest nivell ja es basa en la imitació i la iniciació del nen al joc.
Aquí deix l'enllaç del pdf on podem trobar tota la informació:
A classe vàrem veure un exemple de com ens poden ajudar les TIC's a l'hora de desenvolupar activitats. Em va agradar molt un exemple que vàrem veure de na Rosa Aliarte, de com treballava el concepte de "Història" amb els alumnes. Per treballar la historia, els alumnes varen realitzar un vídeo gravat i produït per ells mateixos amb playmobils. En el vídeo s'inicia des de l'aparició dels primers éssers vius fins a arribar a l'actualitat. Crec que és una activitat molt divertida per treballar, a més és inclusiva perquè és oberta i tots poden participar-hi.
Per aquest motiu, vull afegir l'enllaç al seu blog perquè crec que és molt interessant per mi, per tenir idees de cara al futur quan sigui mestra. Aquí tenim el seu blog:
A continuació adjuntaré totes AC no significatives que hem realitzat tot el grup d'atenció a la diversitat, revisades i corregides. És un gran exemple de què ens podrem trobar el dia de demà i un gran recurs pel futur. Per aquest motiu m'agradaria tenir-lo dins el bloc. M'agradaria destacar que m'han agradat molt totes les exposicions i crec que ara tenim un gran bagatge per donar una resposta educativa, inclusiva i de qualitat.
DISCAPACITAT MOTRIU
Les discapacitats motrius i de desplaçament comprenen tant les dificultats que afecten les extremitats superiors i inferiors com les alteracions motrius que repercuteixen en la pronúncia, i pot existir una gran diversitat en el grau d’afectació. Les més habituals:
Paràlisi cerebral: alteració o pèrdua del control motor derivada d’una lesió encefà- lica
Espina bífida: trastorn congènit que afecta la columna vertebral o la medul·la.
Derivades d’accidents: traumatismes cranioencefàlics i lesions medul·lars.
Distròfies musculars, atròfia espinal, etc.
Necessitats educatives especials
A nivell de centre
Necessita que les principals adaptacions estiguin recollides en el Projecte Educatiu de Centre (PEC).
Necessita que tota la comunitat educativa estigui sensibilitzada.
Necessita adaptacions a nivell de centre: il·luminació i eliminació de barreres arquitectòniques.
A nivell individual
Necessita ajuda en els desplaçaments: ús de bastons, cadires de rodes, caminadors, etc.
Necessita ajuda en la comunicació: temps, programari i maquinari específics, etc.
Necessita ajuda en la manipulació: temps, materials adaptats, etc.
Necessita ajuda en l’accessibilitat: transports adaptats, rampes, voreres rebaixades, plataformes, ascensors, aules i serveis adaptats, etc.
Necessita suport d’una ATE en tot moment, per ajudar-lo a moure i a cobrir les seves necessitats bàsiques (beure, menjar, canviar-li el bolquet...).
Necessita un especialista (fisioterapeuta) que li faci una o dues sessions setmanals.
Necessita la utilització de SAAC (Sistema Alternatiu i Augmentatiu de Comunicació).Llenguatge pictogràfic. I la utilització de les TIC per treballar-ho.
Necessita adaptacions a l’aula ( pupitre adaptat, distàncies superior a 3 metres perquè es pugui moure amb facilitat, utilització de pictogrames per definir tots els racons i materials de l’aula...).
Estils d’aprenentatge:
Actua de forma impulsiva, no planifica.
x
Actua de forma reflexiva
x
Intenta memoritzar sense comprendre.
Comprendre el que memoritzar
x
Necessita moltes instruccions per realitzar les feines.
x
S’organitza bé el treball després de rebre directrius bàsiques.
Comença les activitats i les acaba, però li manca motivació.
És constant, persevera a pesar de les dificultats
x
Demana ajuda quan no entén les explicacions o no sap fer les activitats.
x
No demana ajuda perquè entén les explicacions i sap fer les activitats.
Adaptacions curriculars ( no significatives)
A nivell de centre:
- Eliminar barreres arquitectòniques i qualsevol obstacle físic que limita l’autonomia i la llibertat de moviments, com l’accés, les portes, escales amb ascensor i elevadors, transport, etc.
- Renovar el Projecter curricular de centre on contemplin les actuacions i instruments d’actuació amb l’alumnat amb discapacitat motòrica. Així com l’equip educatiu que intervingui amb l’alumnat.
- Modificar el pla de lectura afegint llibres amb pictogrames.
A nivell ’aula
Situar l’estudiant en els extrems laterals de les files, pensant també en la proximitat a la porta.
Organitzar l’aula amb espais amplis on l’estudiant pugui moure’s amb facilitat en cadira de rodes, crosses, caminadors, etc.
Sol·licitar mobiliari adaptat a cadires de rodes i, en general, donar suport a les demandes d’adaptació que es considerin oportunes.
Facilitar l’ús de gravadores, apunts previs, ordinador personal, etc.
Fomentar la col·laboració dels companys a través de l’ús de calcs, préstec d’apunts, etc.
Parlar i preguntar a la persona amb discapacitat directament, i no a qui porta la cadira.
Posar-se al seu lloc a l’hora de parlar-li, intentant entendre la seva limitació del camp visual, la seva dificultat per accedir als llocs, la seva dificultat per conversar en grup, etc.
No col·locar-se darrera d’elles en parlar, per evitar que girin el cap.
Adaptació d’agrupaments en petit grup i amb equip de treball cooperatiu.
Tutorització entre iguals
Realitzar activitats obertes on l’alumnat amb discapacitat motòrica pot participar de la mateixa manera que la resta de companys on tots participen
A nivell individual
Promoure la participació de l’alumnat amb discapacitat motriu en grups normalitzats.
Participació oral (quan el grau d’afectació de l’expressió oral sigui significatiu)
Mirar l’estudiant de cara i recolzar-se en gestos per facilitar la comprensió del seu missatge.
Realitzar preguntes de resposta curta.
Respectar el seu ritme d’emissió.
Permetre la utilització de comunicadors i altres ajuts tècnics per a la comunicació (SAAC)
Adaptar els continguts curriculars a un llenguatge que pugui entendre: pictogrames
Oferir especialment a aquest alumnat l’ús de noves tecnologies (correu electrònic, fòrums, etc.)
Conèixer els ajuts tècnics que utilitzarà l’estudiant i si és necessària la nostra col·laboració. Per exemple: Materials personals específics: estoretes d’ordinador antilliscants, pinces, clips, canyelleres, etc. TIC: tabletas ipad, ordinadors personals adaptats, maquinari adaptats, comunicadors de veu, gravadores, etc. Apps de comunicació amb el sistema SAAC- SPC.
Treballar la higiene postural i corporal amb l’alumne (fisioterapeuta)
Utilitzar una cadira de rodes
Realitzar un suport de l’ATE i AL de forma individual amb l’alumne dins l’aula ordinària.
AVALUACIÓ
Utilitzar sempre que sigui possible les mateixes tècniques d’avaluació que utilitzem amb els seus companys (exàmens escrits, orals, treballs, etc.)
Realitzar algunes adaptacions en la forma dels exàmens escrits:
– Concedir més temps per a la seva resolució.
– Incloure proves objectives o preguntes amb resposta curta.
– Permetre l’ús d’altres tècniques necessàries per a l’estudiant.
DISCAPACITAT VISUAL
Activitat sobre Adaptacions Curriculars.
Per realitzar aquesta adaptació ens centrem en l’activitat del Pla d’Actuació de racons multisensorials: La traslladarem a l’àrea de Llengua Anglesa per treballar la descripció a través d’allò què perceben de l’objecte que toquen, ensumen, escolten, etc. L’objecte es ficarà dins una capsa i a través d’un forat, els alumnes tocaran i ensumaran el seu contingut. També podran bellugar-la per identificar algun so familiar. La norma principal és no utilitzar la vista. A mode de suport, es facilitarà un mural multisensorial amb el vocabulari de cada cosa, per exemple, al mural del tacte, es pot posar una esponja i a la part inferior, escriure spongy i la seva transcripció en el llenguatge braïlle. Així, si no coneixen la paraula per realitzar la descripció, tendran on cercar-la.
Necessitats Educatives Especials.
El nostre alumne/a està inclòs dins les Necessitats Educatives Especials (NEE) ja que pateix una discapacitat visual. Per sort, disposa d’una resta de visió a un ull d’un 30%, per tant, això ens facilita la tasca a l’hora d’adaptar el currículum ja que únicament precisarà d’adaptacions d’accés. A continuació proposem les següents:
A nivell de centre:
Necessita que les principals adaptacions estiguin recollides en el Projecte Educatiu de Centre (PEC).
Necessita que tota la comunitat educativa estigui sensibilitzada.
Necessita adaptacions a nivell de centre: il·luminació i eliminació de barreres arquitectòniques.
Eliminar obstacles que impedeixin el desplaçament pel centre (gerros, cossiols, catifes, etc.) a més de col·locar els objectes, com per exemple extintors o cartells a l’altura de la vista.
Senyals lluminoses en punts estratègics de l’escola.
A nivell d’aula:
Necessita que el grup estigui sensibilitzat: vocalitzar, no xerrar d’esquenes, emprar els gestos...
Necessita potenciar diferents estratègies metodològiques i organitzatives, tals com tallers, projectes, activitats obertes i flexibles…
Precisa d’un ordinador per poder realitzar les tasques i accedir a la informació escrita.
Precisa d’ordre dins l’aula. Els objectes han d’estar ordenats a mode de no obstaculitzar el pas i els cartells han de tenir un tamany considerable o que estiguin senyalats amb diferents textures.
A nivell personal:
Necessita indicacions individualitzades.
Necessita anticipar els continguts abans de treballar-los en gran grup.
Necessita un gran desenvolupament en l’àmbit socio-afectiu, bàsicament en el seu autoconcepte i la seva autoestima i motivació.
Estil d’aprenentatge.
Aspectes que afavoreixen
Aspectes que dificulten
Quan comença la classe:
- Com introdueix la infor.?
- Estimula la curiositat?
- Fa servir els coneixements previs de l’alumne?
- Com presenta la nova infor.?
- Explica els obj. de les activ.?
- Com motiva als alumnes?
- Quines metes pretén?
Bon ambient d’aula.
Cohesió de grup mitjançant inclusió.
Promocionar diàleg i reflexió.
Promoure activitats riques assolibles per a qualsevol nivell d’aprenentatge.
Projecte coeducació oferint activitats i recursos per oferir a tots els nins les mateixes possibilitats d’aprenentatge.
Suport fora de l’aula.
Adaptacions significatives.
Material en format paper.
No ús de les TIC per poder fer una adaptació d’accés i que pugui seguir el currículum.
Organització de les activitats:
- Quines agrupacions fa?
- Pautes que dóna
- Grau de participació
- Metodologia que utilitza
- Quin grau d’autonomia dóna als alumnes?
Activitats multidisciplinars i multinivell.
Treball per projectes amb grups heterogenis.
Objectius educatius en els quals intervengui l’aprenentatge cognitiu, afectiu i d’habilitats.
Mestre/a de suport que es pugui repartir per tot l’aula, encara que amb més atenció al nin en concret.
Activitats orals que no permeten una retroacció efectiva.
Tracte personal:
Interacció alumne-professor
Interacció alumne-alumne
Missatges d’afecte/rebuig
Com respon a les dificultats que presenten els alumnes?
El mestre és un guia al qual se li poden demanar tots els dubtes o aclariments necessaris.
Figura de l’alumne-tutor.
Motivació per part del mestre i companys durant el procés d’aprenentatge.
El mestre és quí dirigeix l’activitat.
Un únic estil d’aprenentatge.
Despreocupació del nin de si realitza o no les activitats.
Manca de missatges motivadors per part del mestre.
Avaluació:
- Què prioritza? Conceptes, procediments o actituds?
- Quins procediments/eines usa per avaluar?
- Com comunica els resultats de l’avaluació dels alumnes?
Rúbrica d’observació.
Autoavaluació.
Exteriorització de coneixements els quals ens donen a conèixer que ha assolit els objectius que plantejavem.
Comunicació dels resultats mitjançant una retroacció reflexiva i positiva.
Avaluació mitjançant prova escrita, sense possibilitat d’adaptació a mitjans TIC o altres formes d’avaluació.
Avaluació mitjançant nota numèrica.
Sense retroacció del errors comesos.
Adaptacions curriculars ( redacatdes en infinitiu)
Al tractar-se d’un alumne/a amb discapacitat visual però amb una resta de visió d’un 30% a un ull, únicament necessita adaptacions d’accés no significatives. A continuació esmentam les oportunes per l’activitat mencionada anteriorment.
A nivell de centre.
Eliminar de barreres arquitectòniques: Es poden modificar condicions ambientals del centre, eliminant obstacles que puguin dificultar la mobilitat de l’alumne amb discapacitat visual. Un exemple d’això, serien els bancs, els cossiols baixos, elements decoratius, etc.
Col·locar un cartell indicatiu o cinta reflectant (o amb textura) per que l’alumne s’assabenti de l’obstacle. Les baranes, és important que comencin a la mateixa base de l’esglaó i que acabin també, ja que pot esdevenir un obstacle, si aquest la utilitza com a referent per orientar-se.
Col·locar d’indicadors amb diferents textures i ampliats, per tal d’orientar-se millor. A través del tacte, pot saber si es troba a l’aula de música, al bany, al menjador, etc. Cal remarcar que és molt important no situar cap objecte davall dels cartells per tal de facilitar-li l’apropament al cartell.
Dotar al centre de materials i recursos, que permetin l’accés al currículum. Com per exemple, fotocopiadores que puguin treballar amb A-3, o material en braille, com per exemple llibres a la biblioteca, cartells, etc. De la mateixa manera que s’ha de dotar de les infraestructures tecnològiques necessàries, com per exemple, accés a Internet, a més de materials com màquina Perkins, ordinadors, tauletes, lectors de pantalla, etc.
A nivell d’aula.
Mantenir un cert ordre, l’alumne/a ha de poder comptar amb espai per als seus materials, i ha de seure en un lloc que afavoreixi l’ús de les restes visuals. A més, haurem de proporcionar-li punts de referència i ajudar-li a ubicar-se sempre que hi hagi algun canvi, o ens trobem a un espai nou, avisant a l’alumne/a d’alguna manera no visual per informar-li dels canvis. Aquesta pot ser mitjançant el contacte, podem tocar-li la part dreta si l’obstacle està a l’esquerra per tal de avisar-lo de que a l’altre banda hi ha un obstacle. També podem fer sons com un copet de mans per tal de captar la seva atenció.
Minimitzar les fons sonores que puguin interferir, ja que l’alumne amb discapacitat visual, s’orienta molt a través dels sons i a més, és una de les seves maneres d’accedir a la informació.
Eliminar de barreres arquitectòniques dins l’aula, com poden ser les portes i les finestres. No es tracta de tenir l’aula sense aquests elements sinó de que aquests, no es trobin mig obertes ni mig tancades ja que l’alumne amb discapacitat visual no s’adonarà de la seva posició d’obertura, i aquest fet pot ocasionar accidents.
Mantenir en un ordre estable, de la mateixa manera que no és convenient que es canviïn de manera regular de lloc. Si això succeís, l’alumne amb discapacitat, acostumat a un ordre i situació fixe dels elements de l’aula, pot trobar-se amb obstacles. Si fos necessari canviar l’organització del mobiliari, s’informarà a l’alumne d’aquests canvis i se l’acompanyarà per l’aula per tal de mostrar-li la nova situació d’aquests.
Preveure els materials i els recursos específics que s’hauran d’utilitzar (programació). La programació és una eina molt útil per nosaltres, ja que com a mestres, ens hem de basar en ella i planificar tota una sèrie d’activitats, amb els materials i els recursos necessaris. De totes maneres, com a mestres, hem de ser flexibles i tenir la ment oberta a l’hora de canviar les activitats, d’avançar-les o endarrerir-les segons les necessitats dels infants.
Assegurar-se que el material ofereixi la informació necessària. Les activitats que nosaltres proposem són molt importants, però també ens hem d’assegurar d’oferir als nostres infants els materials necessaris i que aquests, els hi aportin tota la informació que requereixen a cadascuna de les activitats.
Anticipar el que es farà a classe. És molt important pels nostres infants saber què faran durant la jornada, ja que els hi aporta seguretat i tranquil·litat. Per aquest motiu, a primera hora, per exemple, podríem explicar en què consistirà el nostre dia d’avui perquè ells/es ho tenguin present.
Contextualitzar al màxim les activitats (què, com i per què es fan). És important que totes les activitats que fem tenguin darrera una sèrie d’objectius i les passes clares de com es fan cadascuna d’elles. Amb els infants, podem pactar els objectius de les activitats perquè ells/es sàpiguen què es persegueix amb aquesta activitat i què és el que s’avalua. Hem de trencar la tendència de proposar i fer moltes activitats que no estan contextualitzades i que no tenen sentit pels nostres infants.
Verbalitzar accions. Per alguns alumnes, és important anar comentant i xerrant les passes per fer algunes de les activitats que nosaltres proposem, ja que d’aquesta manera tenen més clar el que van fent i el que es demana. Els nostres enunciats han de ser concrets i precisos.
Utilitzar un llenguatge descriptiu, precís i clar, tenint en compte el repertori de vocabulari de l’alumne/a. Hem de xerrar als nostres alumnes amb un vocabulari que estigui a l’abast de tots/es i assegurar-nos què la informació que nosaltres volem transmetre arribi bé als nostres alumnes.
Utilitzar un to de veu adequat i dinàmic. La veu dels mestres ha d’anar canviant, ha de tenir pujades i baixades de volum per captar la màxima atenció dels nostres alumnes i perquè entenguin els aspectes importants del que anem xerrant.
A nivell individual.
proporcionar a l’alumne/a més temps per realitzar les tasques que es duen a terme a l’aula. No tots els alumnes llegeixen Braille i els que llegeixen en tinta requereixen adaptacions (contrast, grandària…). Això va dirigit a l’alumne amb ceguera ja que la utilització del codi lingüístic Braille requereix més temps, es tracta d’un sistema més lent. En cas de les activitats, aquestes es poden reduir per tal de que l’alumne utilitzi el mateix temps que els companys. Dins aquest aspecte, és imprescindible seleccionar les activitats relacionades directament amb els objectius, ja que és inútil que hagi d’utilitzar més temps si aquest no és necessari. Un exemple seria plantejar-se si un alumne ha de realitzar un examen de dues hores, en quatre, si la meitat de preguntes són prescindibles per tal d’avaluar. Hem de plantejar-nos si amb el recull de l’aula tenim suficient o no. Aquest aspecte no és aplicable únicament a l’alumne amb discapacitat, sinó amb tot el col.lectiu de l’aula. Però encara més si un alumne ha de treballar amb el sistema Braille.
Combinar la informació visual amb la tàctil i auditiva, en funció de les necessitats de l’alumne/a, i assegurar-se que li ha arribat la informació. A més, en el cas dels cartells informatius, aquests poden ser de diferents textures per tal d’orientar a l’alumne per l’aula.
Ubicar a l’aulmen a l’aula responent a criteris d’accessibilitat i/o adequació sensorial (si té restes visuals ha de tenir en compte la proximitat, la il·luminació…). El lloc que té cada alumne/a a l’aula, és important pel seu aprenentatge i hem d’aconseguir pensar amb cura la distribució dels alumnes a l’aula per treure de cadascun el seu màxim partit.
Potenciar l’exploració tàctil dels objectes. El sentit del tacte, és un dels que podem desenvolupar amb tota una sèrie d’activitats que podem fer a l’aula amb materials i recursos senzills.
Familiaritzar-se prèviament amb el material que utilitzarà. Hem de tenir en compte que abans d’emprar un material nou, l’infant ha de conèixer què és, com s’empra i els seus usos per una o més activitats. Llavors, és important presentar l’objecte als nostres alumnes abans d’emprar-lo per primera vegada.
En cas que hagi restes visuals, utilitzar els colors que millor identifiquin, ampliarem la mida si fa falta, marcarem els contrasts, senyalitzarem els límits, si es possible afegirem senyals acústiques… per assegurar-nos què els nostres infants van avançant en els seus coneixements.
DISCAPACITAT AUDITIVA
Pràctica adaptacions curriculars
A partir dels diferents documents treballats a classe, elabora un model d’adaptació curricular per l’alumne que heu treballat en el vostre treball (pla d’actuació). Us podeu basar en una de les actuacions que heu duit a terme en el vostre pla d’actuació
Aquest document ha d’incloure:
Necessitats educatives especials que presenta l’alumne
Necessitats Educatives Especials.
A nivell de centre:
Necessita que les principals adaptacions estiguin recollides en el Projecte Educatiu de Centre (PEC).
Necessita que tota la comunitat educativa estigui sensibilitzada.
Necessita coordinació entre els diferents professionals i la família.
A nivell d’aula:
Necessita que el grup estigui sensibilitzat
Necessita potenciar diferents estratègies metodològiques i organitzatives, tals com tallers, projectes, activitats obertes i flexibles…
Precisa d’ordre dins l’aula.
A nivell personal:
Necessita indicacions individualitzades.
Necessita anticipar els continguts abans de treballar-los en gran grup.
Necessita un gran desenvolupament en l’àmbit socio-afectiu, bàsicament en el seu autoconcepte i la seva autoestima i motivació.
Estil d’aprenentatge
Actua de forma impulsiva, no planifica
Actua de forma reflexiva
X
Intenta memoritzar sense comprendre
Intenta comprendre abans de memoritzar
X
Necessita moltes instruccions per a realitzar les feines
X
S'organitza bé el treball després de rebre directrius bàsiques
Comença les activitats, però es rendeix i no les acaba
Es constant, persevera a pesar de les dificultats
X
Demana ajuda quan entén les explicacions o no sap fer les activitat
X
No demana ajuda quan no entén les explicacions o no sap fer les activitats
Adaptacions a nivell de centre, aula i individual (si són necessàries)
Nivell d'aula:
Situar-se davant d’ella a una distància no superior a quatre metres perquè pugui observar bé el moviment dels llavis.
Evitar parlar i escriure a la pissarra al mateix temps i d’esquena a ella.
Situar-se en un mateix pla quan s’utilitzi el canó o el retroprojector, de la mateixa manera que ha de poder veure la cara de la persona que parla per seguir les explicacions que doni.
Nivell individual:
Proporcionar-li la informació de manera successiva, primer oral i després visual.
Si el professorat parla al mateix temps que assenyala la pissarra, que mostra les transparències, etc., la persona sorda haurà d’escollir quin dels dos estímuls atendre.
Parlar-li a un ritme normal, ni massa ràpid ni massa lent, articulant correctament els sons i sense exagerar els moviments. Si es força la veu, li resultarà més difícil llegir els llavis.
Comprovar que segueix l’exposició de la informació, donant-li l’oportunitat de preguntar quan no ho entengui.
En situacions d’incomprensió en la comunicació s’aconsella:
– Donar confiança per demanar que es repeteixi el missatge.
– Tornar a explicar la mateixa idea però més a poc a poc i amb paraules diferents i exemples clarificadors.
– En tot moment fer un discurs coherent
– Mantenir una relació directa entre el discurs i l’expressió facial o corporal.
– Si persisteix la incomprensió, comunicar-se per escrit. Hi ha situacions que no permeten una bona lectura labial, tot i existir una certa proximitat; alguns exemples són:
– Un bigoti que tapi part del llavi superior.
– Un rostre inexpressiu i una manera de parlar en què gairebé no es vocalitzi.
– Tapar-se la boca mentre s’està parlant. – Parlar i mastegar xiclet al mateix temps.
– Dur un objecte a la boca que impedeixi fer correctament tots els moviments dels llavis.
Emprar algun tipus de SAAC (pictogrames, llenguatge de signes.)
Explicacions
Facilitar els apunts de classe (per part del professorat o dels companys), perquè no en pot prendre.
Si a l’aula existeix un equip de freqüència modulada, col·laborar en la seva utilització, perquè li facilita una millor percepció de les explicacions.
AVALUACIÓ
Sempre que sigui possible ha de realitzar el mateix tipus d’examen que la resta de l’alumnat.
En un examen oral pot necessitar intèrpret de llenguatge de signes.
En un examen escrit pot trobar dificultats per comprendre algun ítem, especialment si és tipus test. Per aquest motiu, és desitjable:
– Redactar l’examen amb frases senzilles i evitant pronoms.
– Per resoldre dubtes durant l’examen:
– Explicar el contingut amb altres paraules, vocalitzant clarament i asseguran-tse que ens ha entès.
– Reescriure la pregunta i, aquesta vegada, amb una estructura lingüística més senzilla.
– Pot tenir a la seva disposició un diccionari. És possible que cometi algun error morfosintàctic en respondre les preguntes, ja que l’estructura del llenguatge visual difereix molt del llenguatge escrit.
AUTISME
Neecessitats educatives especials
A nivell de centre:
Necessita que les principals adaptacions estiguin recollides al PEC
Necessita que l’ús de pictogrames es generalitzi a nivell de centre.
A nivell d’aula:
Necessita que tot estigui amb pictogrames, com hem comentat al primer pla d’actuació per poder fer-ho tot més fàcil a l’alumne.
Necessita un mestre de suport quasi en tot moment per poder ajudar-lo
Necessita estratègies que permetin grups cooperatius perquè s’ajudin mútuament i s’enriqueixin dels uns als altres.
Necessita que tot l’alumnat estigui sensibilitzat del que necessita aquest alumne i per què.
Necessita que es potenciïn diferents estratègies metodològiques perquè l’alumne no necessiti adaptacions significatives, sinó que totes les activitats estiguin fetes per a tot tipus d’alumnat i no es necessiti adaptar-ho a ell únicament.
Necessita que hi hagi sempre una rutina, ja que com sabem, els alumnes autistes sempre segueixen les mateixes rutines i si se li lleva es posen nerviosos.
A nivell individual:
Necessita una mestra de suport que l’ajudi però que no el tregui de l’aula en cap moment.
Necessita que totes les activitats estiguin al seu nivell i que tots facin la mateixa per no sentir-se diferent.
Necessita pictogrames per tot per entendre-ho bé.
Necessita millorar el seu llenguatge i la seva escriptura.
Necessita millorar el contacte visual i social al igual que l’atenció.
Necessita treballar la imitació.
Necessita millorar el fet de respondre quan qualque persona li demana alguna cosa.
Necessita potenciar que és molt carinyós.
Si parlam de l’estil d’aprenentatge:
Hem de dir que totes les activitats es comencen sempre a partir d’una pregunta que demanen, per tant, es fa a partir dels seus interessos sempre.
A més dels interessos, demanam que saben, es a dir, sempre demanam que saben i que volen sabre.
A partir d’allà els presentam l’activitat que han de realitzar.
Les activitats es fan en agrupacions cooperatives, ja que com tenim aquest alumne amb autisme és una bona manera d’ajudar-se mútuament i enriquir-se de tots. A més però, compta amb mestres de suport que l’ajuden si ho necessita.
Els donam tota la llibertat perquè no es senti diferent i fa sempre les activitats que fan els seus companys, ja que estan adaptades a ell sempre.
Els donam les pautes i a partir d’allà, ells experimenten, pensen i fan les activitats proposades.
La interacció alumne-professor només és de guia per l’alumnat, pensam que sempre la millor forma és que ells creïn el seu aprenentatge i que el mestre els guiï. Sempre que ho necessitin tendran la seva ajuda però amb els grups cooperatius s’ajuden entre ells i pensam que és una metodologia molt millor.
Mai hi ha rebuig entre els companys perquè estan sensibilitzats amb l’alumne que és autisme i saben que així es poden ajudar sempre entre ells mateixos.
A l’hora d’avaluar es prioritza les actituds i els procediments, si han assolit els conceptes i si ho han passat bé.
L´avaluació es durà a terme mitjançant l´observació de tot l´alumnat i seguint els indicadors de la graella d´observació adjuntada a continuació.
La rúbrica serà creada pels alumnes a partir dels ítems que creguin que són necessaris per ser avaluats a les activitats. Entre tot el grup-classe crearem durant una part de la sessió la rúbrica que després serà proporcionada a tots els alumnes per a que la puguin observar i tenir en compte tots els ítems que hi ha dins ella.
Adaptacions curriculars:
A nivell de centre:
Clarificar i fonamentar les demandes d’incorporació de nous elements personals
Facilitar la incorporació de nous elements personals (tutors, suport, orientador,...) a les estructures organitzatives del centre
Modificar les actituds dels distints elements personals de la comunitat educativa en relació a les nee
Ajustar les expectatives dels diferents elements personals de la comunitat educativa quant als alumnes amb nee.
Aconseguir una major implicació dels pares dels alumnes en la dinàmica del centre.
Millorar la formació del professorat quant a les nee.
Introduir modificacions en el model d’agrupament dels alumnes. Començar a nivell d’aula o de cicle.
Establir criteris d’avaluació per a les distintes àrees curriculars tenint present la diversitat dels alumnes.
Decidir i consensuar les tècniques procediments i estratègies generals d’avaluació al centre tenint en compte la presència d’alumnes amb nee.
A nivell d’aula
Aprendre el sistema de comunicació que empren els alumnes amb NEE (llenguatge de signes, bliss, ...)
Aprofitar situacions espontànies per enfortir les relacions amb els alumnes (entrades, sortides, pati, ...)
Manifestar una actitud clarament positiva cap als alumnes amb nee.
Combinar distints tipus d’agrupaments.
Organitzar estructures de tipus cooperatiu en front a estructures de tipus competitiu.
Posar indicadors a l’aula per facilitar l’orientació dels alumnes i la ubicació dels materials.
Adaptar materials d’ús comú tenint com a referent les nee.
Emprar materials diversos per a treballar un mateix contingut.
Detectar quines són les idees prèvies dels alumnes abans de començar un nou tema.
Dissenyar activitats d’ensenyança-aprenentatge especialment pensades per a avaluar el progrés dels alumnes.
Seleccionar per a tota l’aula les tècniques i estratègies que, essent especialment necessaris pels alumnes amb nee, resultin útils per a tots els alumnes
A nivell individual
Proporcionar un context estructurat.
Les normes s’han d’establir a partir de les rutines.
Anticipar les activitats i situacions a través d’horaris visuals.
No fer cas de les rebequeries, però sí donar significat a les seves actuacions.
Transmetre de manera clara que s’han d’obeir una sèrie de normes específiques i que s’han d’acabar els treballs..
Donar normes concretes en positiu i revisar-les regularment.
Explicar a l’alumne/a les conductes adequades per a les situacions quotidianes i assegurar-se que ho ha entès.
Utilitzar sistemes de comunicació augmentatius i/o alternatius, no només orals (gestos, expressions facials…).
Facilitar sistemes augmentatius de comunicació per desenvolupar les relacions interpersonals i les estratègies de petició i expressió de desitjos.
Fomentar l’ús de la comunicació com a alternativa als problemes de comportament.
Realitzar activitats que els ajudin a desenvolupar intercanvis comunicatius amb els altres.
Parlar a poc a poc amb frases clares i curtes.
Seqüenciar les instruccions llargues i reforçar-les amb imatges, si cal (utilitzar suport visual).
Donar sentit a les ecolàlies perquè progressivament es vagin substituint per paraules socialment més adequades (han d’adonar-se que el que diuen té sentit per als altres).
Promoure la verbalització dels seus sentiments de manera adequada.
Proporcionar un repertori de respostes per utilitzar en diferents situacions (ensenyar-los què han de dir i com dir-ho)
Fomentar el contacte i la mirada.
Propiciar el contacte amb els altres nens en situació de treball o de joc.
Ensenyar l’ús funcional dels objectes mitjançant activitats lúdiques i creatives.
Escenificar situacions de la vida real en que sigui necessari posar-se al lloc dels altres per solucionar un conflicte.
Utilitzar esquemes amb els quals es puguin guiar durant una conversa.
Promoure la identificació de les seves emocions.
Promoure grups d’alumnes amb interessos comuns.
Fomentar la participació en jocs reglats amb altres companys per practicar les habilitats socials.
DEA (dislèxia)
1.Necessitats educatives especials que presenta l’alumne
A nivell de centre:
Necessita que les principals adaptacions estiguin recollides en el Projecte Educatiu de Centre (PEC).
Necessita que tota la comunitat educativa estigui sensibilitzada.
Necessita que hi hagi mecanismes de coordinació entre els diferents professionals i la família.
A nivell d’aula:
Necessita augmentar tipus de lletra.
Necessita activitats més estructurades.
A nivell individual:
Necessita instruccions clares.No donar més d’una ordre a l’hora.
Necessita augmentar el temps a les proves d’avaluació.
2. Estil d’aprenentatge
Actua de forma impulsiva, no planifica
Actua de forma reflexiva
Intenta memoritzar sense comprendre
X
Intenta comprendre abans de memoritzar
Necessita moltes instruccions per a realitzar les feines
X
S’organitza bé en el treball després de rebre directrius bàsiques
Comença les activitats, però es rendeix i no les acaba
X
Es constant, persevera a pesar de les dificultats
Demana ajuda quan no entén les explicacions o no sap fer les activitats
X
No demana ajuda quan no entén les explicacions o no sap fer les activitats
3.Adaptacions a nivell de centre, aula i individual ( si són necessàries)
De centre
Dotar de suport visual els cartells del centre.
D’aula
Sensibilitzar al grup (Vocalitzar, no xerrar d’esquenes…).
Fer servir diferents estratègies metodològiques.
Utilitzar eines TIC molt intuïtives.
Individual
No corregir en vermell.
Realitzar controls orals.
Reduir el nombre de faltes a les correccions.
Reduir el nombre d’activitats.
Subratllar, fer ús de diferents colors, delimitar espais a l’hora de realitzar activitats escrites.
Donar suport per a les activitats de lectura per facilitar-li la comprensió,
Reduir l’exigència en l’elaboració de textos
Reduir l’exigència en l’ortografia
Donar la possibilitat de realitzar exàmens orals
Donar més temps per realitzar determinades activitats
Utilitzar d’ordinador i programari adaptat
TDAH
Pràctica adaptacions curriculars
Necessitats educatives especials que presenta l’alumne
El nostre alumne presenta TDAH. El caracteritza més la hiperactivitat que el dèficit d’atenció. Rep el suport diari de la PT (sis hores setmanals) i la AL (2 hores i mitja setmanals).
-Necessitat d’adaptar-li els controls o exàmens.
-Necessitat d’adquirir autocontrol en les seves reaccions.
-Necessita que el treball se li presenti de forma clara i estructurada.
-Necessitat d’estar devora algun company o companya que li pugui servir de model.
-Necessitat de posar al seu abast activitats específiques de tipus manual i alternatiu per a que se senti més motivat.
-Necessitat de verbalitzar les activitats.
-Necessitat de desenvolupar la seva capacitat de raonament.
Estil d’aprenentatge
Actua de forma impulsiva, no planifica
X
Actua de forma reflexiva
Intenta memoritzar sense comprendre
X
Intenta comprendre abans de memoritzar
Necessita moltes instruccions per a realitzar les feines
X
S’organitza bé el treball després de rebre directrius bàsiques
Comença les activitats, però es rendeix i no les acaba
X
Es constant, persevera a pesar de les dificultats
Demana ajuda quan no entén les explicacions o no sap fer les activitats
X
No demana ajuda quan no entén les explicacions o no sap fer les activitats
Adaptacions a nivell de centre, aula i individual ( si són necessàries)
A nivell de centre:
Donar-li certes responsabilitats dins el centre perquè pugui desconectar del clima d’aula.
A nivell d’aula:
Seure l’infant amb TDAH a prop del mestre/a.
Col·locar l’infant davora un company que tengui més predisposició a ajudar als altres.
Repetir un parell de vegades les preguntes de les activitats.
Tenir en compte que, a l’hora de fer activitats de representació, no hi pot haver rols gaire relaxats, ni tranquils, sinó que han de ser rols i situacions realment actives i quotidianes per a que l’infant amb TDAH es pugui ficar fàcilment dins el paper.
Posar exemples més reals per a que sigui més visual i no tan teòric.
Proposar activitats amb més moviment.
A nivell individual:
Fer una fitxa especial pels infants amb TDAH adaptant els enunciats i fent-los més breus i marcant les paraules clau en negreta i deixant més espai entre activitat i activitat perquè no es puguin embullar a l’hora de realitzar la feina. A més incloure imatges per facilitar-ne la comprensió o posar exemples que li permeti relacionar-ho.
Ús de l’agenda per comunicar-se amb la família.
Anar supervisant les tasques que se l’hi encomanen, per no oblidar-ho.
Donar més temps per resoldre l’activitat.
A nivell d’aula
Procurar informar sempre de les regles i/o normes de la classe; és convenient que estiguin sempre a la vista de l'alumne.
Reservar un espai a la pissarra, en un lloc visible, per anotar dates de controls, lliurament de treballs i tasques diàries que han d'anotar-se a l'agenda.
Deixar temps perquè els alumnes copiïn el que s'ha anotat. Aquesta informació hauria de ser sempre accessible a l’alumne.
Tenir l’horari setmanal a qualque lloc visible de l'aula.
Procurar anticipar-se a les novetats. És molt positiu cridar l'atenció sobre els canvis d’horari i sobre qualsevol altra variació de la rutina.
Disposar de temps per ordenar la taula a diari: se li ha de dir "com es fa", "com l’ha d'ordenar" (especialment els primers cursos). Només amb supervisió aprendrà, amb el càstig no millorarà la seva desorganització.
Controlar l'ús de l'agenda per part del professor, revisant a diari que s'ha apuntat tot i que es porta el material necessari per a l'estudi i realització de les tasques. Aquests alumnes tardaran més anys a automatitzar aquest procés que requerirà una supervisió durant molt més temps. És recomanable trobar una manera d'ajudar l'alumne perquè aprengui a emprar l'agenda, tenint esment que no afecti la seva autoestima.
Cal asseure’ls en un lloc espaiós, amb llum suficient, lluny de portes i finestres, evitar distraccions, tot i que no és convenient separar-lo de manera destacada o aïllar-lo de la resta del grup.
Ubicar l'alumne amb TDAH a prop del professor per facilitar el permanent contacte visual i la supervisió de les tasques, així com el control dels factors de distracció. Així podrà ajudar-lo a reconduir l'atenció amb algun senyal no verbal quan es distregui.
Posar esment en els agrupaments: evitar les taules en quadrat, és millor organitzarles en ferradura o en parelles.
Col·locar a l’alumne al costat d'un company tranquil que pugui servir-li de model positiu. Quan l'alumne amb TDAH es perdi, podrà mirar o consultar el seu company i ubicar-se una altra vegada en el tema, a més pot col·laborar com a guia de l'alumne, especialment en l’aspecte agenda.
A nivell individual
Assegurar-se que l'alumne ha rebut les instruccions. Per això es recomana que li demani que repeteixi el què ha dit, que ho escrigui i li ho ensenyi, o bé, que ho llegeixi en veu alta.
Donar temps a l'alumne per ordenar el contingut dels seus quaderns, almenys una vegada per setmana (treure folis amb dibuixos o pàgines que s'han saltat, etc.). Moltes vegades escriuen en qualsevol foli sense cap ordre. Si n’és el cas, explicar com ha de ser l'ordre dels seus quaderns, sense càstigs, però insistint perquè ho faci i n’aprengui. És convenient revisar els seus quaderns amb certa freqüència.
Ensenyar l’alumne a planificar des de coses tan simples, com preparar tot el material abans de començar una tasca, fins a aspectes més complexos, com la resolució de problemes (les passes que s’han de seguir).
Disminuir la durada de la tasca, organitzant la seva execució per etapes i, fins i tot, valorar la possibilitat que puguin ser completades en diferents horaris.
Assignar-li menys quantitat d'exercicis; és millor que en realitzi menys i bé, que molts i incorrectes.
Fer-li preguntes freqüents i seqüenciar-les amb marcadors temporals. Ex.: per on començam? I després d'això, què ve?, etc.
TRASTORNS DE CONDUCTA
Necessitats educatives especials que presenta l’alumne.
Necessitat d’atenció individuaitzada.
Necessitat d’activitats estructurades..
Necessitat de treball emocional.
Necessitat d’estratègies per a la resolució de conflictes.
Necessitat de pautes d’autocontrol.
Necessitat de la millora de les relacions socials.
Necessitat de normes de convivència dins l’aula.
Estil d’aprenentatge
Grups reduïts..reforç positius, assegurar-nos, assigació de tasques
Treballar en grup reduits.
Augmentar els reforços positius.
Assignar tasques concretes.
Assegurar el seu èxit en les tasques.
Adaptacions a nivell de centre, aula i individual ( si són necessàries)
Adaptacions a nivell de centre i d’aula:
Tenir l’espai amb pautes clares
Coordinar i consensuar pautes d'actuació davant el conflicte.
Crear normes clares
Utilitzar estratègies motivants
Treballar activitats en grup per millorar la convivència
Crear pautes per resoldre conflictes
Treballar les diferents emocions a partir d’activitats en grups.
Dissenyar crèdits específics (manipulatius, relacionats amb la vida real, creatius o d'expressió plàstica, teatre, jocs esportius, ball, ...).
Treballar per projectes o centres d'interès o estratègies que afavoreixin la inclusió de tot l’alumnat.
Potenciar estratègies com les pràctiques restauratives ( prevenció)
Incloure dins la programació d’aula: l'autoimatge, autoconcepte, les relacions, les habilitats socials, ...
Treballar dinàmiques de grups.
Generar expectatives d'èxit.
Tenir pautes per com han de fer les entrevistes familiars.
Establir un registre d'entrevistes i de conductes.
Establir una comunicació periòdica amb les famílies i altres professionals o serveis que intervenen.
Utilitzar l'agenda escolar.
Establir fulls de seguiment setmanal, diari personal, ...
Marcar límits molt concrets, que siguin fàcilment avaluables.
Treballar el "no" i l'autocontrol, per aplicar-ho a la vida habitual.
Treballar el sentiment de pertinença al grup, l'autoestima, bon clima de classe, les normes i regles de classe clares, aprofitar temes de debat per treballar els valors, fer jocs de rol o dramatitzacions, etc.
Crear un entorn agradable i un ambient facilitador.
Adaptacions a nivell individual:
Utilitzar l’agenda per comunicar-nos amb la familia i tenir les tasques clares
Reforçar l’autoconfiança
Treballar el respecte cap als companys
Tenir una persona de referència (co-tutor).
Aportar idees i elements perquè l'alumne/a pugui entendre el perquè de la seva conducta.
Aprendre a millorar la comunicació amb els companys i professors, bàsicament, mitjançant el diàleg.
Arribar a verbalitzar de manera coherent els seus sentiments.
Disposar d'un espai per a l'expressió que necessita (dibuixar, parlar, escriure, xat, ...)
Modificar o adaptar la duració del temps de les tasques proposades o del mateix horari de classe.
Potenciar manipulatives o més creatives.
Utilitzar les noves tecnologies o materials.
ALUMNES HOSPITALITZATS
Necessitats educatives especials que presenta l’alumne
Necessitat d’accés a la informació
Necessitat de coordinació família - escola - aula hospitalària
Necessitat de contacte amb el grup de referència
Necessitat de reducció de càrrega de treball
Estil d’aprenentatge
Actua de forma impulsiva, no planifica
Actua de forma reflexiva
x
Intenta memoritzar sense comprendre
Compren el que memoritza
Necessita moltes instruccions per a realitzar les feines
S’organitza bé el treball després de rebre directrius bàsiques
x
Comença les activitats i les acaba, però li manca motivació
És constant, persevera a pesar de les dificultats
x
Demana ajuda quan no entén les explicacions o no sap fer les activitats
x
No demana ajuda perquè entén les explicacions i sap fer les activitats
Adaptacions a nivell de centre, aula i individual
A nivell de centre:
Sensibilitzar tota la comunitat educativa envers la seva situació.
A nivell d’aula:
Sensibilitzar als companys
Integrar l’ús de les TIC com a eina de comunicació
Treballar i potenciar tasques cooperatives
A nivell individual:
Establir un contacte periòdic tutor - família - aula hospitalària.
Reduir del nombre d’activitats
Flexibilitar l’entrega de les tasques.
Recomanar acudir a l’aula hospitalària.
Augmentar l’autonomia i treballar l’autoestima i sentiment de pertanença a un grup.
DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
1.Estil d’aprenentatge.
Actua de forma impulsiva, no planifica
X
Pren decisions de forma apressada sense preveure les conseqüències, no reflexiona.
Actua de forma reflexiva
Intenta memoritzar sense comprendre
X
Usa l’assaig error per realitzar les tasques (prova les coses sense pensar)
Intenta comprendre abans de memoritzar
Necessita moltes instruccions per a realitzar les feines
X
- Gaudeix de les tasques dirigides.
- Necessita ajuda continua del mestre
- Es limita a seguir les instruccions, no té creativitat ni iniciativa.
S’organitza bé el treball després de rebre directrius bàsiques
Comença les activitats, però es rendeix i no les acaba
X
Manté l'atenció només en tasques curtes, poca estona i després es despista.
Es constant, persevera a pesar de les dificultats
Demana ajuda quan no entén es explicacions o no sap fer les activitats
No demana ajuda quan no entén les explicacions o no sap fer les activitats
X
No s'atreveix a demanar el que no entén.
Treballa millor de manera individual
X
Treballa millor tot sol o en petit grup.
Treballa millor en grup
En gran grup es despista molt.
A més algunes característiques més del seu estil d’aprenentatge són:
Presenta un ritme de treball lent
Demostra nerviosisme i afecte al seu rendiment.
Adaptacions a nivell de centre, aula i individual ( si són necessàries)
A nivell de centre i d’aula
Afavorir la plena integració de l’alumnat amb NEE en la vida escolar i social i conscienciar i implicar a la comunitat educativa en el respecte a aquest dret fonamental de les persones.
Potenciar l’ús de metodologies que afavoresquen la col·laboració, la cooperació i el respecte a les diferències.
Situar l’alumnat en els grups de l’aula en els quals pugui treballar amb els companys d’acord amb la seva individualitat.
Realitzar tasques en petits grups.
A nivell individual
Ubicar l’alumnat en un lloc de l’aula que compense al màxim les seues dificultats i en el qual participi en la majoria de la dinàmica del grup-aula.
Adaptar els materials escrits d’ús comú en el grup-aula perquè puga utilitzar-los l’alumnat amb NEE. En els cartells, ròtuls, pòsters, murals i llibres, hem d’incloure uns altres tipus de lletra, gràfics, pistes visuals, esquemes etc.
Facilitar en les activitats generals d’ensenyament-aprenentatge i avaluació, la utilització del sistema de comunicació més adequat per a compensar les dificultats a l’alumnat que ho necessiti.
Adequar objectius, continguts i criteris d’avaluació.
Prioritzar determinats objectius, continguts i criteris d’avaluació.
Canviar la temporalització dels objectius i els criteris d’avaluació.
Introduir o eliminar continguts, objectius i criteris d’avaluació.
Incorporar en les activitats d’ensenyament-aprenentatge i avaluació l’ajuda i el suport més adequat que necessiti (ajudes visuals i verbals).
Utilitzar tècniques i procediments i instruments d’avaluació diferents
Diversificar estratègies: experimentació, motivació, observació directa, atenció individualitzada. Material complementari i alternatiu.
Utilitzar conceptes bàsics i concrets.
Prioritzar activitats: ús de diversos canals sensorials d’informació.
Utilitzar l’explicació oral amb la manipulativa i l’expressiva. Activitats basades totalment en l’ús de materials específics, manipulatius, visuals i centrat en un vocabulari bàsic i adaptat a la seua necessitat especial.
Realitzar tasques de curta durada on el nin pugui mantenir l’atenció.
Potenciar l’aprenentatge multisensorial (amb suport visual, auditiu, tàctil i manipulatiu…).
